Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

diumenge, 23 de juliol de 2017

Introducció a Martí Bas (1) — per Santi Barjau

Una mirada ràpida al cartellisme barceloní de la Guerra Civil ens permet notar de seguida el pes indiscutible dels treballs firmats per Martí Bas. En efecte, aquest nom identifica el responsable d'un gran nombre de cartells (de fet, és l'autor individual que més obres acredita al llarg dels mil dies de la guerra) i, a més, la seva producció és sense dubte una de les més destacades, tant per l'atractiu gràfic de tots i cadascun dels treballs, com per la seva importància en tant que documents d'aquell període transcendental. Només amb dues de les obres, les mítiques Feu tancs, tancs, tancs... i Indústria de pau? De guerra! ja podria pujar a l'Olimp dels dissenyadors gràfics i ser considerat com a un dels grans forjadors d'imatges per a la memòria col·lectiva. En un país ideal, segurament l'obra de Martí Bas ja hauria suscitat un parell de tesis doctorals, tres o quatre llibres ben il·lustrats i editats, vint-i-tres articles (entre els publicats a butlletins d'alta cultura i els de les revistes de divulgació) i cinc exposicions, dues de les quals al Museu Nacional. Res de tot això no ha passat encara al nostre país. Quin en pot ser el motiu?



Bromes a banda, la realitat és que el personatge encara és un gran desconegut, malgrat la relativa popularitat de les seves obres. Hi ha un fet que tal vegada ens pot donar una raó sobre aquest desconeixement, i és que no hi ha unanimitat ni tan sols sobre el seu nom veritable: algunes fonts l'anomenen Martí Bas i Blasi, mentre que segons altres el seu nom seria Joaquim Martí i Bas (fins i tot hi ha qui l'anomena Joaquim Martí-Bas i Blasi). Segurament la confusió s'origina en el diccionari Ràfols d'artistes, en el qual trobem dues entrades, amb les dues denominacions, però bàsicament amb la mateixa informació (diguem de passada que no és l'únic cas: també hi ha dues entrades per al cartellista Josep Alumà, una amb el cognom que ell usava, i l'altra amb la forma normativa d’Alomar...). Crec que podem descartar la possibilitat que hi hagi hagut dos artistes diferents. Però quina deu ser la identificació real? Si no vaig equivocat, i amb una única excepció, en vida del creador només es troba la denominació "Martí Bas", que és la que ell utilitza per a firmar. En textos castellans, s'hi alterna aquesta denominació amb la de "Martín Bas", que suggereix que es tracta del nom propi. L'excepció esmentada és la del diccionari Ràfols (primera edició del 1951); la següent vegada que trobo l'afegit del nom Joaquim és a la necrològica que el 1966 li dedica La Vanguardia Española, firmada per Joan Cortés (1). Si no surt un document indiscutible que validi el nom de Joaquim, l'opció més admissible és que el nostre artista es deia Martí Bas i Blasi.

També podria estar en dubte la data de naixement, que generalment (també des de la publicació del diccionari Ràfols) es fixa en 1910, tot i que darrerament, des de l'Arxiu Nacional de Catalunya, es proposa el 1904. Crec que en aquest cas la dada de Ràfols és la correcta.

En tot cas, el seu periple vital, entre Barcelona i París, el portarà a treballar com a il·lustrador, ninotaire, cartellista, litògraf, dibuixant de còmics i pintor. Martí Bas havia estudiat a l’Escola de Llotja (hi consta matriculat entre 1926 i 1934, quan obté el certificat d’aptitud en l’especialitat de pintura) (2) i va assistir als cursos de gravat de l’Institut Català de les Arts del Llibre, entre 1931 i 1935 (3); també treballava al taller d’escenografia de Ramon Batlle i Emili Amigó (4), mentre començava a fer acudits i il·lustracions per a diverses revistes.  

Segons sembla, el seu debut va ser a la revista infantil Sigronet, activa entre 1924 i 1928; l'artista encara adolescent hi devia enviar els seus primers temptejos. En un pla més professional, una de les primeres mostres públiques del seu treball apareix a la revista Actividad, òrgan de la barcelonina Acadèmia Cots (publicació anomenada anteriorment Cultura Comercial i també Revista Cots). L’observació del seu treball a Actividad, de 1927 fins ben entrats els anys trenta, ens permet veure l’evolució de l’artista, des dels primers dibuixos que hi fa, amb només disset anys, que revelen encara un talent en formació, passant per les temptatives d’imitar l’estil de Junceda i la progressiva seguretat en el traç fins a trobar un dibuix més personal i dinàmic, sovint amb perspectives agosarades. Aquests dibuixos, en els quals Martí Bas experimenta diferents tècniques i acabats, també són un testimoni precoç de la seva mítica capacitat de treball, de la qual trobarem altres mostres més endavant. Per aquesta acadèmia també va dibuixar una auca, El saber no ocupa lugar, o el que aprende puede llegar, que presenta una data equívoca en números romans que sembla dir XXIII, però ha de correspondre al 1933, quan a la premsa apareixen diversos anuncis sobre el mètode d'idiomes Fonobilíngüe Cots. En aquesta data ja s'havia comença a popularitzar la seva firma característica, que enllaça la t i la b.

Altres revistes on apareixen els seus dibuixos, firmats a vegades amb la fórmula  "Tibas", són Lecturas, entre 1930 i 1936, (5) El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses, El dia d’Igualada, Cocktail i Ki-ki-ri-ki (suplement infantil de El Hogar y la Moda). Els seus ninots també apareixen a L'Esquella de la Torratxa, en una col·laboració que es mantindrà durant la guerra. Com a il·lustrador, els seus treballs apareixen al llibre de Josep M. Conesa: República infantil. ¿Novela, cuento o historia?, publicat el 1931; i a L'espasa trencada, de F. Pineda i Verdaguer, del 1936.



Participà al concurs de pintura Barcelona vista pels seus artistes (1930) i exposà a les mostres de Primavera, però no sembla que arribés a fer carrera en la pintura de cavallet, ben bé fins als darrers anys de la seva vida. L'any 1933 pren part en una exposició benèfica organitzada per l'Associació d'alumnes i ex-alumnes de l'Escola de Belles Arts, al soterrani de la plaça de Catalunya, per ajudar les guarderies infantils. A la secció de dibuix hi consta Martí Bas i a la d'escultura, només Bas (no sé si es tracta d'ell mateix). (6)

Martí Bas és un dels cartellistes que se solen identificar de seguida amb el període de la guerra, però de fet ja havia obtingut alguns èxits durant els primers anys trenta, en guanyar premis en diversos concursos, tot i que la majoria no es devien imprimir. Els cartells editats abans de la guerra són generalment esportius i també en fa per a espectacles teatrals i de cinema.

Per a la reconstrucció d'aquest període de l'activitat de Martí Bas com a cartellista seran de gran utilitat els materials que ell mateix va reservar per tal que fossin donats a les institucions públiques. El MNAC conserva una vintena d'originals, que en gran part corresponen a cartells presentats a diferents concursos i que no van ser guardonats. Un altre fons important, amb fotografies de diversos projectes i altres documents, va ser cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Entre els dissenys conservats al museu es conserva un original per a una llana termògena que deu correspondre a la marca La Pastora, de l'empresa Rafel S.A., la qual va fer un concurs de cartells el 1925 (els guanyadors van ser Francesc Galí, Àngel Ferrant i Francesc Fàbregas) (7), però no estic segur que un jove Bas de quinze anys hi hagués participat. Potser es tracta d'un altre concurs, del 1929? En tot cas, el 1930 Martí Bas ja ha començat la seva activitat en el món del cartell: es conserven els originals que acrediten la seva voluntat de participar als concursos de la roba interior Masllorens (amb el seu lema: "no encoge"), convocat el 1930 des de Buenos Aires, i en el qual van guanyar els premis Josep Morell, Salvador Ortiga i Josep Campillo (8); i el de la farmàcia Segalà, del mateix any, on els vencedors van ser Evarist Mora, Joan Orihuel i Lluís Muntané. (9) Si va prendre part efectivament en aquests concursos, no consta que hi obtingués cap premi. Al fons Martí Bas de l'Arxiu Nacional es conserven fotografies d'altres originals presentats en concursos d'aquell any: dos projectes per al cartell del cremallera de Núria (assenyalats com a guanyadors d'accèssit) i un altre per a Sitges. Playa de Oro, amb el logo del Patronato Nacional del Turismo, que segurament correspon a un concurs que va guanyar Josep Morell. El projecte de Bas mostra una gavina que vola sobre la platja sitgetana, en una imatge que retrobarem més endavant.


Mentrestant, devia començar a fer cartells per a teatre i cinema, potser com a derivació de la seva relació amb el món de l'espectacle després del seu pas pel taller d'escenografia. Amb certs dubtes, a partir dels fons del MNAC, se li pot atribuir el cartell de la pel·lícula de la MGM, A puerta cerrada (10), que va ser imprès; i de La Bodega, protagonitzada el 1930 per Conchita Piquer; així com el que anunciava l'estrena de la sarsuela La fama del tartanero, del 1931. Entre una producció que s'endevina més nombrosa, puc esmentar els cartells per a l'espectacle El rei fa treballs forçats, presentat al Teatre Espanyol, i per a la pel·lícula Ojos que matan, tots dos del 1934. Comparant-los, sembla que per als cartells de teatre fa servir un dibuix més modern i amb composició d'elements, mentre que els de cinema es basen més en la representació detallada d'actors i escenes, tot i que faria falta conèixer més bé aquesta faceta de la seva activitat. Els cartells de cinema indiquen que Martí Bas va treballar sovint per a la productora Metro-Goldwyn-Mayer,  per a qui també va fer programes de mà. (11)

Aquests dos treballs mostren la versatilitat de l'autor, amb un dibuix més humorístic en l'exemplar teatral (© Martí Bas. MAE-Institut del Teatre) i més detallista en el cartell cinematogràfic (www.covercaratulas.com).

Si no vaig errat, una de les primeres vegades que pren part i és guardonat a un concurs de cartells va ser el 1932, quan rep el tercer premi a la convocatòria del Centre Excursionista de Catalunya per anunciar el Segon saló de l'esquí (imatge a l'ANC), per darrere de Joan Queralt Oliva i Fulgenci Martínez Surroca. (12) L'any següent, va obtenir una de les moltes distincions honorífiques de cent cinquanta pessetes al concurs de cartells al·legòrics de les diferents obres socials de la Caixa de Pensions. (13) El seu projecte original inèdit (un home vestit amb granota d'obrer estalvia uns diners i la seva ombra, ja com ancià, els recupera) visualitza el lema "Sigueu previsors" i es conserva encara als fons artístics de l'entitat. Al MNAC es conserven altres projectes per a l'entitat d'estalvis, que poden correspondre a aquest concurs o fins i tot a d'altres anteriors: una imatge amb uns ancians (lema: "Joventut") podria pertànyer al concurs de cartells per als Homenatges a la Vellesa, del 1926; i un dibuix a llapis, amb una dona alletant el fill, es podria relacionar amb el concurs de l'Obra Maternal del 1929; però el més probable és que en tots dos casos es tracti també d'altres propostes per al concurs del 1933, que englobava les diverses activitats sostingudes per la caixa d'estalvis. (14)




Durant aquell any de 1933 van arribar els primers grans èxits de Martí Bas com a cartellista. Un dels primers va ser el cartell per al Primer Gran Premi de motocicletes, escollit potser a través de concurs convocat pel Moto-Club de Catalunya. (15) Els anys següents, 1934 i 1935, també els va fer ell mateix. Són uns cartells molt dinàmics, sobretot els dos primers, deutors de l'estil de Morell, mentre que el darrer ja significa una síntesi notable, amb unes motos sota una gran ala, i les torres venecianes de Montjuïc al fons.

  

Però segurament el moment de màxima expansió de l'obra de Martí Bas van arribar amb la participació i els èxits obtinguts en els concursos simultanis patrocinats per Federació de Turisme de Catalunya i Balears, l'estiu del 1933, ja que hi va rebre quatre primers premis, tot i que no sembla que haguessin arribat a ser estampats. En efecte, aquell any es va celebrar una sèrie de concursos patrocinats per diferents agents interessats en la promoció del turisme: ajuntaments com el de Barcelona, Girona, Ripoll, Puigcerdà, "comarques de Lleida", Menorca; l'Automòbil Club de Catalunya, la federació espanyola d'agències de viatges, l'associació d'hotelers "i similars" de Catalunya; l'empresa urbanitzadora de S'Agaró, la cadena d'hotels Husa; Funicular de Montserrat a Sant Jeroni... També la Generalitat de Catalunya hi prenia part, concedint un premi especial al millor treball, que va recaure en Joaquim Julibert pel seu cartell amb la portalada romànica de Ripoll. (16)

Del total de dotze premis, el gran vencedor va ser Martí Bas, que en va obtenir quatre: el de Barcelona i els seus hotelers; Girona; Puigcerdà; i el dels Hoteles Unidos (HUSA). L'altre gran premiat va ser Francesc Fàbregas, amb tres guardons; la resta només van guanyar un premi cadascú, però entre ells es comptava el gran Josep Morell (Lleida), que ja s'havia consagrat de feia temps com un dels grans especialistes en cartell turístic, i també Evarist Mora, Antoni Clavé (S'Agaró), l'esmentat Julibert i un participant poc conegut, el menorquí Francisco Hernández Mora.

Per desgràcia, els projectes de Martí Bas no van ser editats i els originals semblen perduts. Només es coneixen, a través de reproduccions aparegudes a la premsa, un cartell per a Sitges (potser el premiat per la cadena hotelera, que reprèn la imatge presentada al concurs del 1930) i un per a Barcelona (17), a més del que representa una vista aèria de Girona. (18) Pel que fa al projecte destinat a Puigcerdà, n'existeix una imatge al fons Martí Bas de l'ANC.

  

Curiosament, es coneix un magnífic cartell per a Girona, amb l’ eslògan "Ciutat de pedra", a càrrec de Josep Morell; i un altre per a Puigcerdà, dissenyat per Enric Moneny. Desconec si es tracta de projectes presentats al concurs del 1933 i, si és el cas, perquè es van imprimir aquests i no els de Bas. Potser Martí Bas havia assimilat tan bé l'estil de Morell que els jurats van premiar els projectes de l'un creient que es tractava d'originals de l'altre... Qui sap! 

Relacionats tal vegada amb aquest concurs de concursos, al MNAC també es conserven uns originals per a S’Agaró i per a Montserrat (un altre projecte és dedicat a Burgos, però desconec si Martí Bas va fer algun cartell turístic per a fora de Catalunya). A l'Arxiu Nacional hi ha la imatge d'un cartell per a Menorca.

Segurament Martí Bas va participar en altres concursos dels quals desconec molts detalls. Al fons de fotografies de l'ANC es guarden les imatges dels originals, no premiats i probablement perduts, que el 1933 devia presentar als concursos per a l'Exposició del Nu (el guanyador va ser Josep Campillo) i per al diari L'Opinió, en el qual presenta dos projectes (els premiats i impresos van ser obra de Clavé, Ortiga i Alumà). Desconec si un projecte per a l'Associació d'alumnes i ex-alumnes de l'escola de Llotja correspon a l'exposició benèfica del 1933, ja esmentada. Per a la companyia Líneas Aéreas Postales Españolas (LAPE), que va convocar un concurs a final de 1933, va fer dos dissenys, un dels quals va aparèixer reproduït a la revista Vendre de París, amb un text laudatori firmat per J.N. (Jean Neuilly?), tot i que l'anomena "Marti Bos": "Une idée simple, très lisible, une tache heureuse; une affiche réussie." (19) 


Pel que fa al 1934, Martí Bas guanya el certamen convocat pel Casino del Masnou, amb el seu projecte sota el lema "Terpsícore" (20) que no sé si es va arribar a produir, però que es coneix per la imatge fotogràfica de l'ANC. Altres projectes coneguts gràcies a aquest fons ens permeten saber que s'havia presentat als concursos celebrats en aquell any per a la VII exposició de l'automòbil (hi va presentar dues propostes, però el cartell premiat i imprès va ser el de Francesc Fàbregas), per a S'Agaró (també es coneixen dues propostes; el cartell elegit era el de Clavé) i per a la Vil·la de salut L'Aliança (també es va realitzar el projecte de Clavé). Ignoro si era resultat d'un concurs el projecte per al canòdrom del Club de Polo. L'any 1935 rep una menció honorífica al concurs de cartells per a la promoció turística de Vic. (21)

En canvi sí que es coneix i va ser imprès el cartell per a la Volta ciclista a Catalunya, del 1935. La nota de premsa afirma que el cartell escollit és "de brillante estilo moderno" i una "verdadera obra de buen gusto". (22) És un dels cartells més bons de l'autor abans de la guerra, amb una gran simplicitat de mitjans. Martí Bas també es va presentar al concurs de la Volta per al 1936, que no va guanyar. (23) Per al Dia del Llibre del 1936 va fer un cartell, que es va imprimir, amb una flama que surt d’un volum, i l'original del qual es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Una altra participació a un concurs, just abans de la guerra, seria la del cartell per a la IX fira de mostres de Barcelona, original conservat al MNAC (el cartell vencedor, que es va imprimir, va ser de Badia Vilató; la vinyeta publicitària per enganxar als sobres era de Francesc Fàbregas); al mateix fons del Museu Nacional hi ha un original per a un concurs de l'empresa Hispano Olivetti, del qual no tinc més dades, i un imprès anunciador de la Biblioteca del Hombre de Negocios moderno, del 1935, col·lecció de llibres tècnics dirigida per Rafael Bori i Josep Gardó, autors de l'excel·lent Tratado completo de publicidad y propaganda, en la tercera edició del qual (1947) van reproduir treballs de Martí Bas, amb qui semblen tenir força relació ja des dels primers temps de la revista Actividad i els llibres de la sèrie Manual Práctico, publicats per l'Editorial Cultura.

A la part superior, les cobertes per a una de les obres de la col·lecció Manual Práctico, del 1929-30, presenten una versió primitiva de la firma de Martí Bas que al llibre del 1932, sobre aquestes línies, ha evolucionat a la forma més coneguda.


Esmentat com un dels fundadors de l'Associació de Cartellistes, participa a les seves exposicions d'originals: el Primer saló del cartell del 1932, el Saló del cartell contra la guerra, del 1934, i l'Exposició de cartells (Anuncieu per mitjà de la imatge) del 1935. Desconec què va presentar al primer saló (a l'ANC es conserva la fotografia d'un projecte per a l'Associació, no datat); per al saló del 1934 va presentar dos projectes, amb una consigna comuna, Abaix la guerra (en un, dues baionetes i la tomba del soldat desconegut, i a l'altre una figura amb careta antigàs); (24) mentre que a la mostra del 1935 presenta tres obres: dues identificades com a Viatges i Turisme i una altra de Fulles per afaitar (segurament per a la marca Iberia, l'original del qual està documentat al fons de l'Arxiu Nacional). 

Un dels dos projectes presentats el 1934 per Martí Bas al Saló del cartell contra la guerra.

Però si per alguna cosa és recordat Martí Bas és pels cartells que va fer durant la guerra civil, alguns dels quals van esdevenir cèlebres, alternats amb innombrables caricatures polítiques, a Treball, L’Esquella de la Torratxa i Papitu, com també a Catalans!, Meridià i Mirador, junt amb alguns dissenys d'escenografia; comentaré aquesta part de la seva producció, així com els treballs de l’exili parisenc, a la segona part d’aquest article.



(1) Juan Cortés: "Joaquín Martí Bas", La Vanguardia Española, 27 febrer 1966, p. 51; també J.C.: "Exposición de homenaje a Martí Bas", La Vanguardia Española, 20 maig 1967, p. 28.

(2) Agraeixo a Albert Rovira que m'hagi facilitat aquestes dades sobre l'expedient de Martí Bas, com també sobre la concessió de la beca de la Fundació Ramon Amigó Cuyàs, el 1935. Aquell any l'artista rep la medalla de plata pels seus mèrits en "colorit": La Vanguardia, 28 juny 1935, p. 6.

(3) Biblioteca de Catalunya, fons ICAL.

(4) Andreu Vallvé: L’escenografia, a E. Jardí (ed.): L’art català contemporani, Editorial Proa, Barcelona 1973, p. 424. Algunes ressenyes biogràfiques els anomenen escultors, quan la tasca de Batlle i Amigó va ser sempre destinada a l'escena. És possible que en aquest taller Martí Bas coincidís amb Tísner.

(5) María Trinidad Labajo González: Lecturas, CSIC, Madrid 2003, p. 67, 70.

(6) La Vanguardia, 8 agost 1933, p. 8.

(7) Reproduïts a Nuevo Mundo (Madrid), XXXII, 1.634, 15 maig 1925, p. s/n.

(8) La Vanguardia, 28 setembre 1930, p. 10.

(9) La Veu de Catalunya, 12 juny 1930, p. 2.

(10) Es pot tractar del film Behind Closed Doors, del 1929, amb Virginia Valli, però per aquelles dates es troben altres pel·lícules amb títols similars, com The locked door amb Barbara Stanwyck, o l'argentina Puerta Cerrada, amb Libertad Lamarque. No s'ha de confondre amb Huis clos, del 1954, basada en l'obra de Sartre.

(11) James F. Willis García Talavera: "El programa de mano Metro-Goldwyn-Mayer",
Revista Latina de Comunicación Social (La Laguna, Tenerife), V, 46, gener 2002 (http://www.revistalatinacs.org/2002/latina46enero/4612willis.htm - consulta 27 juny 2017)

(12) La Vanguardia, 8 octubre 1932, p. 10.

(13) La Vanguardia, 1 juny 1933, p. 3.

(14) Segons les bases del concurs, els artistes havien de plasmar "una visión integral de la labor que viene realizando desde su fundación" la Caixa de Pensions, que es concretava en les següents "obras complementarias":
"Obra de los homenajes a la vejez.
Obra escolar (Escuelas. Mutualidades escolares).
Obra de las colonias sociales e infantiles.
Obra cultural (casas de cultura y bibliotecas públicas).
Obra de apostolado social (Instituto de Servicios Sociales. Museo social).
Obra del bien hablar.
Obra de amor a los inválidos (Amparo de Santa Lucía. Instituto Social de
Sordomudos. Instituto Catalán para Ciegos. Instituto Catalán para la
rehabilitación física de mutilados).
Obra antituberculosa (Colonia y Sanatorio de Torrebonica. Instituto Antituberculoso y Dispensarios Blancos).
Obra de asistencia social femenina (Instituto de la Mujer que Trabaja; Dispensarios; Clínicas, Casas de Familia, Escuela y Servicio de Enfermedades sociales).
Obra agrícola (Casas agrícolas y servicios de experimentación y propaganda).
Obra marítima.
Obra tutelar del emigrado."
La Vanguardia, 11 novembre 1932, p. 2.

(15) Heraldo deportivo (Madrid), XIX, 645, 15 abril 1933, p. 99.

(16) La Vanguardia, 10 agost 1933, p. 15.

(17) José Gardó: "Carteles y cartelistas", Actividad, IX, 100, desembre 1933, p. 15-16.

(18) Ahora (Madrid), 17 setembre 1933, p. 46.

(19) Vendre (París), XXIV, 146, gener 1936, p. 42. La convocatòria, a ABC (Madrid), 18 novembre 1933, p. 38

(20) La Vanguardia, 6 maig 1934, p. 21; 8 maig 1934, p. 24.

(21) La Vanguardia, 29 maig 1935, p. 20: el guanyador va ser Ramon Goula, i les altres mencions van recaure en Frederic Lloveras, Antoni Lienas i Josep M. Vicents.

(22) "XVII Vuelta Ciclista internacional a Cataluña. Itinerario de la primera etapa", La Vanguardia, 18 abril 1935, p. 12.

(23) La Vanguardia, 26 abril 1936, p. 14.

(24) Un dels projectes apareix reproduït a M.: "El cartell", Art. Publicació de la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, I, 7, abril 1934, p. 221. 

dimarts, 20 de juny de 2017

Les imatges del trimestre (primavera 2017) — per Santi Barjau

Joan Fors Lázaro 
Aquest cartell, per a un congrés d'estudiants organitzat per la FNEC durant la guerra, utilitza els elements habituals en aquesta mena de treballs (emblemes de la cultura com el llibre, la paleta de pintor o la columna clàssica) però hi superposa, de manera brusca, una metralladora que situa l'esdeveniment en el seu moment històric concret. L'autor, al costat de la firma, hi explicita la seva condició d'estudiant de belles arts. Tot i que alguna vegada el nom s'ha llegit com a Ford, la firma ha de correspondre al dibuixant i gravador Joan Fors Lázaro, nascut a Barcelona el 1920, i que per tant tenia amb prou feines disset anys quan va fer aquest cartell, que segurament va ser una de les seves primeres obres. 



La seva biografia és, un cop més, la d'un treballador discret al qual només ens acostem d'una manera molt aproximada. El diccionari Ràfols esmenta el seu pas per l’escola de Llotja i l’aprenentatge del gravat amb Xavier Nogués (potser a Olot durant la guerra, però en tot cas abans de la mort d’aquest, el 1941). Desconec què va ser de Joan Fors després de la publicació del cartell, però per edat potser va ser mobilitzat amb la “Lleva del Biberó”. El retrobo poc després, ja en qualitat de professional, com a autor de sobrecobertes per als llibres de la Biblioteca Pretérito, de l'editorial Olimpo: per exemple La gracia de la locura (1943) o Elisabeth Vigée-Lebrun, pintora de reinas (1944). Però especialment el seu talent es posa al servei de llibres que il·lustra amb més extensió, entre els quals destaco Clara, entre los lobos, d'Arnaldo Frateili (editorial Tartessos, 1943) i les Historias de la Chiquillería, de Hans Fallada (Olimpo, 1944). 



Tot i que el diccionari Ràfols el retrata com actiu en el camp del cartellisme (“Se le premió en varios concursos”), fins ara només he trobat un altre treball de Joan Fors en aquesta activitat: la seva participació l'any 1946 en el concurs per a un medicament, la Salicilina de l'empresa FAES, que li va valdre un segon premi, per darrere d'Enric Cluselles i del madrileny Pablo Coronado. (1) No crec que el seu projecte (un rostre adolorit, darrere una reixa, i un comprimit de grans dimensions) arribés a ser imprès, però es coneix per la reproducció a la revista Arte Comercial (2) on, per cert, l'autor hi és designat amb el nom en català, Joan. 



La seva tasca com a gravador no és prou coneguda, però va donar fruits com ara unes xilografies en llibres publicats per l'Agrupació dels Amics del Llibre i del Gravat, establerta en el si del FAD: el recull d'obres de set poetes, 7 rosas (1951), en el qual participa al costat dels mestres Ollé Pinell, Antoni Gelabert, Jaume Pla i Pere Riu, entre altres; i la Consueta de Sant Jordi: miracle català del segle XIV (1952), on el seu gravat està acompanyat amb treballs d'E.-C. Ricart, a més de Gelabert i Ollé Pinell. Desconec si va fer més gravats per aquesta mena d'edicions. Més endavant, trobo el nom de Fors com autor del disseny d'uns anuncis de premsa per als productes Mistol, amb fotografies de Josep Compte, per a l'agència de publicitat Danis: “Una creación Cadie Publicidad Danis. Fotografía: J. Compte. 'Layout': Fors” (3). Està molt bé que en uns anuncis dels anys cinquanta hi apareguin, acreditats, l'agència publicitària però també el fotògraf i l'autor del “layout” (en aquell moment encara no existeix el terme de “dissenyador gràfic”, i tampoc el de “grafista”, però ja és evident que la feina que fa no es pot designar amb els conceptes ja superats de “dibuixant publicitari” o “artista comercial”). 

No sé si Joan Fors va treballar de manera estable per a l'agència Danis, una de les més cèlebres dels anys cinquanta i seixanta. En tot cas, en algun moment es devia establir pel seu compte com a dissenyador, ja que he trobat una referència de qui va ser el seu aprenent, el dissenyador Carles Terès (4). Joan Fors Lázaro mor el 2002, amb 81 anys. (5)


(1) La Vanguardia Española, 9 octubre 1946, p. 9; ABC (Madrid), 4 octubre 1946, p. 10.
(2) Arte Comercial (Madrid), 5, 1946, p. 27.
(3) La Vanguardia Española, 6 gener 1956, p. 2.
(4) http://esmolet.blog.cat/2015/02/05/lofici-i-el-desfici/
(5) El Periódico de Catalunya, 28 gener 2002, p. 31.




Adolfo del Rey
La promoció turística de la Setmana Santa barcelonina no sembla d'entrada un tema que hagi generat una producció cartellística gaire abundant. Però durant els anys 40, 50 i 60, la processó de Divendres Sant va ser plasmada en una sèrie de cartells interessants; entre els més tardans es troba alguna veritable troballa gràfica, com el treball d'Amand Domènech per a la processó del 1963. De tota manera, en les dècades anteriors també es van fer diversos cartells, promocionats o distribuïts pels organismes de turisme de Barcelona, com els de Josep Viza, que comento en un altre racó d'aquest blog; un de Sergi Cortès del 1953, o els dos que va fer Adolfo del Rey, el 1955 i 1956, i que avui us presento. Ara ja no ho recordem, però la processó de Divendres Sant tenia a Barcelona una personalitat acusada. El cartell de Del Rey mostra l'escena del davallament, amb un dibuix que imita encertadament un vitrall d'església. 



Adolfo del Rey Maza (o de la Maza) és un dibuixant poc conegut. Segons alguna referència no contrastada, seria d'origen aragonès, de la província de Saragossa, on hauria nascut el 1917; va morir a Barcelona l'any 2000. Desconec totalment la seva formació i inici de la carrera professional, de manera que tampoc no tinc constància de quan hauria arribat a Barcelona, si és que va néixer en un altre lloc; però el seu pare, Adolfo del Rey Dotor, ja apareix esmentat a la ciutat el 1933 com agent de vigilància, i més endavant, als anys quaranta, com a comissari de policia. Fins ara la primera dada biogràfica que he trobat sobre Adolfo del Rey se situa durant la guerra civil i el presenta, junt amb el seu germà Enrique, davant d'un tribunal per "actividades fascistas" (6). Ignoro si això li va comportar presó. Després de la guerra ja retrobo el seu nom en una Exposición concurso para pintores no profesionales, celebrada a les galeries Atenea el juny del 1943 i que, segons les bases, estava reservada a menors de vint-i-cinc anys. Apareix en algunes ocasions identificat com a "instructor del Frente de Juventudes". (7) L'any 1947 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona, com a funcionari de l'oficina del Pla de la Ciutat, en qualitat de geòmetra (8) i més tard, el 1966, és un dels vint-i-set candidats admesos al concurs lliure per a una plaça a les Escoles de Formació Professional, potser optant a una plaça de professor de dibuix. (9) Al marge d'això, la seva activitat artística es manifesta en diversos treballs gràfics i d'escenografia. En aquest segon camp va fer, per exemple, els decorats de l'espectacle Vida del estudiante español, presentat al Teatre Romea el 1948 (10) i l'any 1950, junt amb Juan Luna Wennberg, els decorats del teatre El Corral, del Frente de Juventudes. (11)


Sobre aquestes ratlles, l'estampa d'Adolfo del Rey en record dels monjos de Montserrat assassinats durant la guerra civil. A sota, dues il·lustracions i la coberta del llibre de poesies dedicades al mateix tema (les tres primeres imatges, procedents del blog www.religionenlibertad.com)


Però com a dibuixant, la seva obra va ser més abundant que no ens pensàvem, plasmada sobretot en treballs de temàtica religiosa. Un dels primers projectes és el que va presentar al concurs barceloní de cartells turístics del 1950, que va quedar desert i on va obtenir un dels cinc accèssits. (12) L'any 1951 va participar al concurs Regina Martyrum, de poesia i dibuix, dedicat als monjos de Montserrat morts durant la Guerra Civil, en el qual es va triar la imatge per a una estampa commemorativa; el seu projecte va obtenir menció honorífica, darrere de Pau Macià i Frank Alpresa (13). Regularment pren part en altres concursos, com el de "christmas" organitzat per l'Asociación de Dibujantes Españoles i la revista Grafia Hispana, del 1955, en el qual obté un quart premi, per darrere de Roser Agell, J.J. Tharrats o Aguilar Moré (14); o els cartells de Setmana Santa que ja he esmentat, dels anys 1955 i 1956: en concret, aquest darrer va ser elegit per un jurat format per un delegat del bisbe de Barcelona, un altre representant de l'Ajuntament i el tercer per part de la congregació de la Bona Mort, organitzadora de la processó. (15)



Altres cartells de temàtica religiosa són el de les campanyes "de ayuda al necesitado" organitzades per Càritas amb motiu del Nadal (conec els de 1956 i 1964). Un cartell per al Servicio de pequeño ahorro de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, dels anys cinquanta, és indicatiu de la seva relació amb aquesta entitat, que va donar altres fruits. El cartell més tardà que li conec per ara és el del campionat d'Espanya de tennis, celebrat a les instal·lacions del Club del Turó el 1969. També es troba la firma de Del Rey a diversos llibres, com per exemple La trompeta y los niños, de Juan Germán Schroder  (1953), on comparteix pàgines amb altres artistes: Alejo Vidal-Quadras, Josep Guinovart, Ramon Rogent o Pere Quetglas (Xam) i Una institución centenaria, història de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, escrita pel seu director general Manuel Rocabert Bosch (1954); però especialment es dedica al llibre religiós, com Glòria nostra: Oda als màrtirs de Montserrat, de Ferran Solà Escofet (1959; versió castellana de 1962) (16) o El company de la teva Comunió, Nostre Senyor Jesucrist, de Miquel Arimany (1962, també en castellà); tot i que igualment presta el seu llapis per a il·lustrar els textos de l'antologia literària per a infants, La troje de la mies (1964). Segurament va fer moltes altres obres que desconec i que mereixen ser destacades: el treball més tardà que li conec és un dibuix d'aire escultòric que es conserva al Museo de Dibujo "Julio Gavín - Castillo de Larrés" situat al terme  de Sabiñánigo, al Pirineu aragonès, datat el 1983.


(6) La Vanguardia, 13 desembre 1936, p. 4.
(7) La Vanguardia Española, 23 juliol 1944, p. 11; Boletín Oficial del Estado (Madrid), 6 juny 1945, reproduït a Escuela Española (Madrid), V, 212, 7 juny 1945, p. 336, 340.
(8) Escalafón del Personal del Ayuntamiento de Barcelona en 31 de Diciembre de 1950 - Gaceta Municipal de Barcelona, 1951, p. 33.
(9) Boletín Oficial del Estado (Madrid), 132, 3 juny 1966, p. 7.017-7.018.
(10) Cervantes en los fondos documentales del Centro de Documentacion Teatral - http://teatro.es/contenidos/donGalan/donGalanNum5/pagina.php?vol=5&doc=1_1&pag=2 - consulta 29 març 2017.
(11) La Vanguardia Española, 1 març 1950, p. 13.
(12) La Vanguardia Española, 23 desembre 1950, p. 18.
(13) La Vanguardia Española, 25 setembre 1951, p. 11; la imatge està reproduïda a http://www.religionenlibertad.com/los-monjes-martires-de-montserrat-4-24177.htm - consulta 29 març 2017.
(14) La Vanguardia Española, 20 desembre 1955, p. 22.
(15) La Vanguardia Española, 26 febrer 1956, p. 25. 
(16) http://www.religionenlibertad.com/los-monjes-martires-de-montserrat-y-7-24298.htm - consulta 29 març 2017.




El misteriós Ferrer Matas
L'any 1907 el Cercle Artístic de Barcelona va celebrar una exposició d'autoretrats d'artistes espanyols i, per tal d'anunciar-la, es va organitzar un concurs "íntim" (és a dir, entre els socis de l'entitat), amb el qual es va triar la imatge del cartell i la coberta del catàleg. Els guardonats van ser Santiago Ferrer i Joan Vallhonrat. (17) El cartell elegit i imprès sintetitza l'objectiu de l'exposició amb una interpretació de l'autoretrat de Velázquez a Las Meninas, mentre que la imatge que es va fer servir per al catàleg mostra un pintor en mànigues de camisa, amb barret i armilla, en plena feina davant d'un mirall. Si bé Joan Vallhonrat ha estat una mica estudiat, sobretot per la tasca de copista de les pintures romàniques del Pirineu, en canvi l'autor del cartell és encara un grandíssim desconegut (agreujat pel fet que només firma el treball amb unes inicials que, segons com, també es poden llegir FS; i per l'afegitó del nom del litògraf, l'estimable dibuixant Alexandre Cardunets). 



A part d'aquesta obra, només tinc una altra referència de Ferrer com a cartellista: l'any 1908 presenta a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid un projecte de cartell (que devia quedar sense imprimir) que el crític Rafael Domènech comenta amb admiració, tot preguntant-se alhora qui deu ser l'autor d'aquell treball; el mateix problema amb què ens trobem ara mateix. Pel seu interès, transcric tot el comentari: "D. Santiago Ferrer Matas, natural de Barcelona y residente en esta ciudad, presenta un cartel (número 1.105), que por su leyenda, por su asunto y por su técnica y estética, es completamente anglo-sajón. Dicho cartel figuró en la Exposición Internacional Barcelonesa de 1907, y ninguno de los artistas y críticos amigos míos de la Ciudad Condal, supo darme referencias del referido Sr. Ferrer. / El cartel en cuestión es simplemente maravilloso; una obra maestra, pero de una maestría consumada. Como en arte esas cosas no se improvisan, el autor del cartel «The Bishop» debe necesariamente, haber producido muchos, ser un excelente dibujante; y manejar espléndidamente la paleta. A pesar de esto, yo, repito, no he podido conseguir referencias sobre otras obras del Sr. Ferrer, ni anteriores al cartel en cuestión, ni tampoco posteriores. / Por lo mismo decía más arriba que es este cartel una obra misteriosa, y los misterios no caen en el campo de la crítica modesta, como es la mía." (18)

És poc, en efecte, el que puc explicar aquí sobre aquest artista tan misteriós. Les dates (1875-1965) que en dóna Carmina Illa al seu diccionari d'exlibristes encara fan que el cas sigui més estrany i que ens intrigui encara més el desconeixement sobre aquesta figura, després de noranta anys de vida. Durant la primera dècada del segle XX, el trobo força actiu al si del Cercle Artístic: el 1908 n'era bibliotecari, a la junta presidida per Marià Fuster (19); el 1910, amb motiu del ball de disfresses de Carnaval, s'ofereix, junt amb Ramon Casas, Francesc Torrescassana, Borràs Abella o Joan Vallhonrat, per tal de "hacer el retrato de las señoras que por su tocado obtengan la mayoría de votos de los concurrentes al baile" (20); i l'any següent, en un ball a honor dels mariners de l'esquadra ancorada al port, diversos socis del Cercle "quisieron en forma delicadísima corresponder á la atención y amabilidad de los distinguidos artistas" que hi havien actuat, "regalando á las señoras preciosas panderetas" pintades per Santiago Ferrer, Baldomer Gili, Lluís Masriera i Francisco García. (21)

El diccionari Ràfols dedica certa extensió a parlar del quefer de Ferrer Matas com a pintor i gravador, i assenyala que va participar a diverses exposicions. En efecte, el tinc documentat a l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona del 1907 (on presenta el cartell The Bishop i un estudi al pastel) i a la del 1911; i a les mostres successives de 1918, 1919, 1920 i 1921, on exposa gravats; l'any 1922 forma part com a vocal de la Junta d'Exposicions, organitzadora de la mostra. També pren part a la Nacional de Madrid, si més no els anys 1915, 1922 i 1926. Amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, pren part a la secció d'art modern amb diversos gravats, que li van valdre un diploma honorífic. La seva aportació com a gravador és destacada, tot i que no ha estat encara prou valorada pels estudiosos del gènere. Recordo haver vist al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC un gravat potent (1915), amb tocs de color blau en el cel, que representa un cavall enmig d'unes cases mig enderrocades que podem identificar com les obres de la reforma de la Via Laietana. La dedicació al gravat va tenir una segona etapa de visibilitat durant les exposicions que l'escola de gravat de l'Institut Català de les Arts del Llibre (ICAL) presentava a la sala Busquets. La vinculació amb l'ICAL ja venia de lluny: el 1908 prenia part a una exposició d'originals per a targetes de visita, en la qual ell en presenta unes per a cardenal, arquebisbe, bisbe i abat. (22) Pel que fa a les mostres de gravat, el trobo per exemple el 1931, a la III exhibició, però no com a "alumne de les classes de gravat" sinó com a invitat; o el 1933, a la V exhibició, ara organitzada per l'Agrupació d'artistes gravadors de Catalunya, on presenta un paisatge (i un tal "Ferrer, M. Jaume", quatre obres més; el 1934, a la VI exhibició, només hi trobo aquest Jaume Ferrer, que no sé si hi té cap relació). Més tard el seu nom desapareix dels registres públics; tant de bo puguem trobar en el futur altres informacions sobre aquest artista singular.


(17) La Vanguardia, 12 novembre 1907, p. 3.
(18) Rafael Domenech: "Exposición Nacional de Bellas Artes", El Liberal (Madrid), 9 maig 1908, p. 3. 
(19) La Vanguardia, 6 gener 1908, p. 3.
(20) La Vanguardia, 2 febrer 1910, p. 4.
(21) La Vanguardia, 18 març 1911, p. 4.  
(22) Joaquim Renart: "Esposició de Projectes de Tarjetes de visita y’ls seus similars", Revista Gràfica, VIII, 10-12, octubre-desembre de 1908, p. 101-104.