Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

diumenge, 21 de maig de 2017

Pau Cots Munné — per Santi Barjau

Avui us presento un cartellista poc conegut, tot i que va estar actiu durant una quarantena d'anys: des de finals dels anys vint, quan competeix amb Morell, fins als anys setanta, quan voreja el disseny Pop, passant per alguna obra durant la guerra i, més tard, altres treballs de caràcter religiós. Una trajectòria així, que revela una professionalitat altíssima, mereix ser recordada i això és el que farem avui.

Nascut a Piera (Anoia) en una data que desconec, cap a 1910-1915, es va formar a l'Escola Massana, on va ser deixeble de Jaume Busquets, com Enric Cluselles, Pau Macià, i altres artistes als quals va estar força lligat. El seu nom s'esmenta (1) a propòsit d'uns cartells per a S'Agaró, del 1925, cosa que faria d'ell un autor molt precoç, però a falta de confirmació, ho consideraré una dada discutible. En qualsevol cas, ja està documentat el 1929 com a participant al concurs de cartells de l'Obra Maternal de la Caixa de Pensions, on va obtenir una menció (2); el 1930 pren part al concurs de pintura Barcelona vista pels seus artistes; i l'estiu de l'any 1931 és un dels molts artistes afavorits amb una menció a la primera ronda del concurs per al senyal de la Generalitat. La vinculació amb Busquets devia ser intensa en els anys de formació, que es deuen poder situar potser des del primer any de funcionament de l'escola, el 1929 (i segurament fins a 1934, com el seu amic Enric Cluselles) i va quedar reflectida en la participació de Pau Cots en les exposicions que els alumnes de l'Escola Massana, també coneguda com a "Conservatori d'Oficis d'Art", celebraven a la casa de l'Ardiaca, per exemple la del curs 1930-31, on el jove artista decorador presenta diversos treballs, com ara unes composicions "sobre tema de circ" i "sobre tema rural", a més d'un treball "de tercer curs", anomenat Retaule de Sant Joan, amb "relleus estofats, daurats, brunyits, cisellats i pintura a l'ou". (3) A propòsit de la mostra del 1932, la tasca pedagògica de Busquets va ser glossada en diversos articles, on apareix reproduït un treball decoratiu de Cots, potser un projecte de paper pintat o estampat. (4) També el trobo per exemple en una de les exposicions de gravat que l'Institut Català de les Arts del Llibre (ICAL) i l'Agrupació d'Artistes Gravadors de Catalunya celebraven anualment a la sala Busquets: es tracta de la Setena exhibició, el juny del 1935, on presenta un aiguafort. Aquell curs Pau Cots havia estat alumne dels cursos de gravat que organitzava l'ICAL, com Cluselles, Calders o Mercè Casals, i al costat de Martí Bas, Ricard Giralt Miracle o Lluís Muntané. (5)


Un projecte de pattern decoratiu de Pau Cots, presentat el 1932 a l'exposició de treballs dels alumnes de l'Escola Massana a la Casa de l'Ardiaca, segons aparegué a la revista Mirador. A sota, coberta d'un dels llibres de la col·lecció Quaderns Literaris, il·lustrat per l'artista.
La cohesió dels joves artistes, segurament sota la protecció de Busquets, els va portar a treballar en equip fent portades i gravats al linòleum per als llibres de la col·lecció Quaderns Literaris, on Cots comparteix la tasca amb Cluselles i Pau Macià, però també amb Fermí Altimir i altres condeixebles de la Massana; des del primer número ell presta la seva col·laboració a diversos volums, com ara Les presons imaginàries [1], El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries [9] o Emelina [13], on fa els gravats interiors; Boris Gudunov [7] o El pare Sergi de Tolstoi [11], per als quals fa la portada; o La llegenda de Don Joan, de Merimée [2], llibre que compta amb la portada i els gravats interiors de Pau Cots. En conjunt es tracta d'uns treballs interessants, primitivistes, d'aire quasi cubista. Per aquelles dates Pau Cots, junt amb Enric Cluselles i Pere Calders, va participar també a l'aventura de l'equip CCC, especialitzat en treballs gràfics editorials i publicitaris. En paraules de Jordi Castellanos: "És difícil precisar quines activitats sortiren d’aquest estudi, que potser era més formatiu que professional, com a mínim en els primers moments, quan la feina no devia abundar gaire." (6) Com veurem, Pau Cots va continuar vinculat laboralment a Cluselles també després de la guerra.

La dedicació al cartell, però, va acompanyar Cots tot al llarg de la seva vida i és ara mateix la més fàcil de ressenyar. L'any 1930 va tenir el seu primer gran èxit, quan s'imprimeix el seu projecte per anunciar el cremallera de Núria, que estava a punt d'inaugurar-se. Es tracta d'un disseny senzill, de certa geometrització, amb el ferrocarril de muntanya que arriba a la zona del santuari; les branques li donen un aire una mica japonitzant. Aquest projecte, "La vall Blava", va ser premiat en companyia del treball més conegut de Josep Morell i també d'un projecte de Lluís Muntané. (7) No és mala companyia per a un jove que segurament encara no tenia els vint anys! El mateix 1930 Pau Cots havia recollit també un premi en un altre concurs que havia de triar un cartell per als serveis agropecuaris de la Diputació de Barcelona (el primer premi es va dividir entre Joaquim Martra, Juan Miguel Sánchez i Juli Rosuero; Pau Cots va merèixer un accèssit que no es devia imprimir) (8) mentre que el 1931 el seu nom apareix al veredicte del concurs per al cartell anunciador del funicular aeri de Miramar al Port de Barcelona, per darrere del guanyador Josep Buigas però per davant de Pepita Tanganelli i Josep Morell. (9)

Un dels cartells més originals de Pau Cots és el que anunciava el IV campionat de Catalunya de marxa del 1933. A diferència de la majoria de cartells de l'època, esportius o no, que s'imprimien amb la tècnica de la cromolitografia, aquest treball sembla executat al linòleum, amb unes figures expressives i superposició de tres tintes de colors. Desconec si va fer altres cartells d'aquesta mena.

Durant la guerra només li puc atribuir el cartell per al Congrés de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM), del 1937. En lloc de la firma habitual, "P. Cots", aquí només se l'identifica amb el cognom, però crec que se li pot concedir clarament l'autoria.

Després de la guerra civil, Pau Cots va continuar participant amb assiduïtat als concursos de cartells, i en va veure uns quants d'impresos. Però segons sembla, la seva dedicació més usual va ser per a treballs decoratius en l'equip d'Enric Cluselles. Una fotografia molt divertida, recollida per Laia Gràcia, el mostra el 1952 amb els altres membres d'aquest gabinet Cluselles: Jordi Gràcia, Mercè Romeu, Francesc Galí i Francesc Besses. (10) Un dels treballs que es pot acreditar a Cots és el disseny per als vidres de la seu de l'Editorial Éxito (1955), decorada sota la direcció de Cluselles al passeig de Gràcia. (11)
Projecte guanyador de Pau Cots al concurs del FAD per a la producció d'imatges religioses de qualitat per a ús domèstic

Per altra banda, Pau Cots obté un premi destacat en el concurs convocat pel FAD amb motiu de l'any marià del 1955, "para la realización de imágenes de la Virgen, propias para su adecuada colocación en nuestros hogares." (12) En la categoria d'imatges bidimensionals, va guanyar el primer premi amb un plafó ceràmic, per davant d'Evarist Mora. El 1956 exposa, als locals de la Caixa de Pensions de la seva vila natal, diverses pintures, aquarel·les i també "una preciosa cerámica, primer premio del concurso «La Verge de la Llar», organizado por el Fomento de las Artes Decorativas" i un repussat (executat per Valeri Corberó) per a la fàbrica igualadina de Joan Vilanova Subirana [manufacturas Cíclope?]. També s'hi va presentar el seu original de cartell (premiat amb un accèssit) per al concurs de les Bodes d'Or de la Caixa de Pensions. Segons la ressenya d'època, Pau Cots havia fet, "aparte algunos dibujos y marcas de casas igualadinas, las xilografías que habían ilustrado programas y boletines del Ateneo" d'aquesta localitat. (13) En aquesta línia de projectes d'inspiració religiosa, cal ressaltar també la seva participació el 1963 a la I Exposición de Arte cristiano actual, al Poble Espanyol. (14)

Un aspecte que no puc aprofundir aquí és el de la vinculació de Pau Cots amb la revista i l'editorial Destino. Sé que el 1958 il·lustra a la revista un conte de Marsé (15) i al llarg dels anys cinquanta i seixanta dibuixa els mapes que il·lustraven els llibres de les col·leccions Guías de España (com la cèlebre Cataluña, amb text de Josep Pla i fotografies de Català-Roca; però també les dedicades a la Costa Brava i a les Illes Balears, del mateix Pla; al País Valencià, escrita per Joan Fuster; al País Basc, amb text de Pío Baroja; Andalusia, Aragó, les dues Castelles, Astúries, Galícia...) i Guías de América (Argentina, Mèxic...).




La dedicació al cartell durant els primers anys de la postguerra no sembla que donés gaires fruits, o en tot cas no n'he trobat indicis. Només em consta que l'any 1941 es presenta al concurs per al cartell de la pel·lícula Ninotschka d'Ernst Lubitsch i obté un accèssit. (16) Fem un gran salt i ens traslladem al 1953, quan rep un accèssit, ja esmentat, per les Bodes d'Or de la Caixa de Pensions (17), i al 1957, quan se li concedeix un dels premis menors (menció honorífica) al concurs de cartells per a la Fira de Mostres, que en aquella ocasió va ser guanyat per Amand Domènech. (18) Amb els anys seixanta s'inicia la que segurament és l'etapa més fructífera: el 1961 fa el cartell per a la Setmana Santa de Girona, amb una creu amb els atributs de la Passió, en un estil parell al que desenvolupava també el seu company Pau Macià; i els anys següents, 1962 i 1963, és elegit per fer els de la Setmana Santa de Tarragona. (19) Segurament per aquelles dates guanya el concurs per a un cartell destinat a la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, amb la imatge d'un infant previsor que acaba de sortir literalment de l'ou, amb gorra de cop, un pa sota el braç i una guardiola de llauna a la mà.

Participa a diversos concursos en els quals només obté guardons que no comportaven que s'imprimís el projecte: Gran Cabalgata de Barcelona, del 1962 (segon premi, per darrere de Sebastián Rey Padilla) (20); cartell per al Gran Teatre del Liceu per anunciar el Festival de Festivals d'Òpera, del mateix any (guanyat per Francesc Nel·lo; Pau Cots va obtenir el cinquè premi) (21); Any Jubilar Mercedari, del 1963 (segon premi, darrere de Gerard Carbonell) (22); Gran Cabalgata del 1965 (menció honorífica) (23); o Asociación Española contra el Cáncer, amb l'eslògan "Necesitamos tu ayuda", del 1968 (menció honorífica) (24).



Al costat d'aquests projectes fallits, es troben els cartells impresos, que són uns dels treballs més interessants de Pau Cots, en una tendència original, de dibuix simplificat i tintes planes, que algun dia caldrà estudiar millor i valorar com es mereix. Per exemple el cartell per al Premi internacional Tossa de pintura rápida, del 1964, amb la imatge d'una sirena, i del 1967, dominat per la torre d'en Joanàs; o bé el timbaler que anunciava la Festa Major de Manresa. (25)



L'any 1969 se li atorga a Calella el premi al concurs per al cartell de les Festes de Primavera 1970, després de diverses participacions que li havien valgut mencions honorífiques (26); l'any següent, guanya el concurs i és "ampliamente difundido" el seu cartell per a les festes de Martorell. (27) Potser un dels treballs més divulgats va ser el cartell per a l'exposició nacional de roses de Sant Feliu de Llobregat, del 1970, amb una gran flor sintètica, de gran efecte decoratiu. (28) Desconec si va fer més cartells amb posterioritat. Pau Cots Munné va morir l'any 1996. (29)



(1) http://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-4325.xml (consulta 17 maig 2017). Potser es tracta d'un error per 1935? En tot cas, desconec de quins cartells es tracta.

(2) La Vanguardia, 15 gener 1929, p. 7.

(3) Escola Massana. Exposició curs 1930-1931. Casa de l'Ardiaca, Barcelona, 1931.

(4) J.P.: "L'Escola Massana", Mirador, IV, 184, 11 agost 1932, p. 7; B. Llongueres: "L'Escola Massana", Flama, II, 41, 16 setembre 1932, p. 4-5.

(5) Dades procedents del fons ICAL, de la Biblioteca de Catalunya.

(6) Jordi Castellanos: "Pere Calders: la trajectòria d’un escriptor del seu segle", Els Marges, Número extraordinari Jordi Castellanos, 2013, p. 177.

(7) El Imparcial (Madrid), 7 novembre 1930, p. 3.

(8) La Vanguardia, 10 abril 1930, p. 9; 26 abril 1930, p. 7.

(9) La Vanguardia, 10 març 1931, p. 13-14.

(10) Laia Gràcia i Mont: "Records del polifacètic Enric Cluselles", diari digital Núvol, 14 març 2016 http://www.nuvol.com/noticies/records-del-polifacetic-enric-cluselles (consulta 13 abril 2017)

(11) Julià Guillamon: Enric Cluselles, ninots i llibres, Editorial Barcino, Barcelona 2015, p. 105.

(12) Manuel Cases Lamolla: "La Virgen del Hogar. Iconografía moderna mariana", Boletín del Fomento de las Artes Decorativas, I, 2, tercer trimestre 1955, p. 54-56.

(13) F. de P. Gabarró: "En Piera. Exposición Pablo Cots", Igualada, XV, 749, 5 maig 1956, p. 6.

(14) "Apertura de la Exposición de arte cristiano actual. Está instalada en el «Pueblo Español» de Montjuich", La Vanguardia Española, 11 setembre 1963, p. 23.

(15) Josep Maria Cuenca: Mientras llega la felicidad. Una biografía de Juan Marsé, Editorial Anagrama, Barcelona, 2014. 

(16) "Cinematografía. Fallo de un concurso de carteles. Ha sido fallado el concurso de carteles «Ninotschka», organizado por la Metro", La Vanguardia Española, 25 març 1941, p. 4.

(17) La Vanguardia Española, 13 novembre 1953, p. 10.

(18) "El Concurso de carteles de la Feria de Muestras. Fallo del Jurado", La Vanguardia Española, 13 novembre 1957, p. 16.

(19) Enric Baixeras i Sastre: “Cartells de la Setmana Santa de Tarragona 1928-2000” a: Cartellisme i Setmana Santa a Tarragona 1928-2000, Ajuntament de Tarragona, 2001.

(20) "La IV Gran Cabalgata de Barcelona. Fallo del concurso de carteles", La Vanguardia Española, 8 juny 1962, p. 24.

(21) “Fallo del concurso de carteles del Teatro del Liceo”, La Vanguardia Española, 20 setembre 1962, p. 31.

(22) "El Año Jubilar Mercedario. Don Gerardo Carbonell ganó el concurso de carteles", La Vanguardia Española, 19 abril 1963, p. 25.

(23) “Fallo del concurso de carteles para la VII Gran Cabalgata. Obtuvo el primer premio don Ernesto Rubio”, La Vanguardia Española, 16 juny 1965, p. 19.

(24) "Fallo del concurso de carteles de la Asociación Española contra el Cáncer", La Vanguardia Española, 9 gener 1968, p. 21.

(25) "[Manresa] El concurso de carteles de la Fiesta Mayor", La Vanguardia Española, 29 juny 1965, p. 30 (el veredicte l'anomena "Pablo Cots Muñoz")

(26) "Calella: El artista Cots Munné, cartelista de las Fiestas de Primavera 1970. Consecuente participante, había obtenido menciones honoríficas en concursos anteriores", La Vanguardia Española, 3 juliol 1969, p. 32. Referència al concurs de l'any anterior a: "Crónica de la Minerva", Estela. Portavoz de la ciudad de Calella. Suplemento de la Hoja Parroquial, (Calella), XXIII, 544, 5 octubre 1968, p. 1.

(27) Fco. de P. Massana: "Martorell: Preparativos para las Fiestas de Primavera", La Vanguardia Española, 10 abril 1970, p. 33.

(28) A. García: "[San Feliu de Llobregat] Veredicto del concurso de carteles para la exposición nacional de rosas", La Vanguardia Española, 12 març 1970, p. 34.

(29) La Vanguardia, 10 gener 1996, p. 20.